Entrevista RockMusicStar: Eric Singer

Eric Singer és una de les persones més honestes i directes que un pugui tenir el plaer d'entrevistar. Mai esquiva una pregunta. Singer diu les coses com són, sense escatimar detalls. En ser el bateria de KISS per més de 15 anys, en un període de tres dècades, Eric sap el que cal per fer la feina i no ha deixat de valorar el que significa serpart d'una de les bandes més grans en la història de la música. Quan vam parlar amb Eric Singer recentment, va reflexionar sobre "TheTour" amb Motley Crue, el procés de composició i gravació de "Monster" (el quart disc d'estudi de Singer amb KISS),  la idea equivocada que la gent té del seu enfocament sobre tocar la bateria en KISS, i també respon a comentaris fets sobre ell per part de Peter Criss en la seva autobiografia, "Makeup to Breakup."



RMS: Podries explicar-nos com va ser "The Tour" per a la banda, i si va excedir les teves expectatives personals?
Eric Singer: Bé, va ser una gira molt exitosa, i per a mi, crec que va ser un gran paquet. Puc parlar des del meu punt de vista, però crec que la majoria de gent haurà de coincidir en que va ser una bona associació. Si fos un fan, voldria veure aquesta gira. Encara que no estigués en KISS, sóc fan de les dues bandes i voldria veure a KISS i Motley Crue junts. La gent ha estat anys dient que seria una bona combinació de tornar a veure, i crec que ha resultat ser cert. Per descomptat, hi haurà gent que digui, "Preferiria veure KISS en el seu propi show, o Motley al seu propi", perquè vol veure un show més llarg de la banda. Però per a mi, si fos com un fan, veure a les dues bandes tocar a la meva edat, veure a cada banda tocar 75-80 minuts estaria més que bé per a mi. El just, sense ser massa curt ni massa llarg.



RMS: Dit això, en el futur, seran més curts els shows que KISS faci com a cap de cartell, comparats amb els que han estat fent en el passat recent?

Eric Singer: No és que no vulguem tocar més temps, simplement cal reconèixer que tocar 2 hores i 20 minuts com vam feren algunes gires, és massa. No obstant això, en alguns concerts que acabem de fer, que no eren de la gira amb Motley, hem tornat a tocar sets més llargs. Llavors, en lloc de tocar 2 hores i 20 minuts, havíem detocar 1 horai 45 minuts i afegim algunes cançons. I això sembla ser suficient.


RMS: Això entraria en la categoria de "particularitats musicals", començant a The Tour, KISS va baixar l'afinació de la guitarra un semitò (de Mi bemoll a Re), que és la primera vegada que KISS ha afinat tan greu en un concert. Van haver d'acostumar-se o simplement va fer que fos més fàcil cantar en un tomés greu?

Eric Singer: Totes les parts que jo canto en els cors són parts agudes. Així que per a mi el afinar més greu m'ajuda de veritat. Perquè algunes d'aquestes parts són molt agudes, com en "LoveGun" i "Lickit Up" i altres cançons. No negaré que cantar tan alt es fa dur de vegades. I em prenc molt seriosament el meu cant. Per a mi és molt important, i sé que és molt important per a la banda que jo pugui cantar aquestes parts i que les canti bé. Així que, si m'ha d'ajudar, i ho fa, estic totalment a favor. Personalment no ho noto tant. Si fa alguna cosa, és fer que la música soni una mica més espessa, o una mica més heavy potser. Li dóna una mica més de pes si la cançó sona més fosca o més heavy. No crec que la majoria de la gent s'hagi adonat que vam canviar el to. No crec que la majoria de la gent (traient als músics) entengui de subtileses musicals, o tecnicismes musicals. Saben si alguna cosa es bona o no els agrada,  res més.


RMS: Passant al cd "Monster", una de les coses que m'agraden d'ell, potser més que en "Sonic Boom", és que hi ha diferències subtils en els valors de producció d'un tema a l'altre, contràriament a que totes les cançons sonin sónicament idèntiques. Aquestes diferències es van fer a deliberadament, o apareixen a causa deles múltiples sessions de gravació?

Eric Singer: Crec que un mira el disc complet com una obra i diu, "A veure, cap a quina direcció anem o què estil volem sónicament per al disc, o què intentem aconseguir?" Però després quan et poses amb cada cançó individualment, per exemple en "Out of This World", al final de la cançó s'entra en un flanger, i aquest va ser un suggeriment que jo havia fet. Bàsicament vaig prendre la idea de la cançó"All Too Much"de Beatles, que al finalde la cançó entra en un flanger. En un dels primers discos de Journey, abans que tinguessin a Steve Perry, van fer una versió de "All Too Much" i al final van elaborar molt més aquest desfasament i em va semblarun efecte molt xulo. Quan arriben al final,passen a doblar el temps a la bateria i això entra juntament amb el flanger a la barreja. Així que el que vam fer estava basat en un efecte de producció que vaig escoltar quan era un nen,em va semblar genial. Vaig pensar que realment encaixava en la cançó, perquè el final de "Out of This World" m'ha recordava a aquestacançó dels Beatles. No és que somiem com els Beatles, només la faig servir com a punt de referència d'un arranjament.

Crec quesempre prenem influències de coses diferents. Podria ser un estil d 'una cançó, podria ser una banda en particular, o podria ser una idea de producció o d'arranjament que recordem que ens agrada. Com el principi de "Eat Your Heart Out", aquesta és una influència directa quea tots ens agradi Humble Pie. Sé que Paul, i jo mateix, som grans fans de Humble Pie. Si escolteu "Rockin 'The Filmore" presteu atenció a la xerrada entre cançons, la manera com Steve Marriot parla al públic, i després escolteu Paul Stanley a "KISS Alive!", I encara que no sonin igual es pot veure que Paul va ser definitivament influenciat per Humble Pie i Steve Marriot.


"Watchin'You" és un clar exemple de cançó influenciada per Humble Pie també. Així que aquestes influències hanestat aquí des del principide la banda. De vegades les portes molt a la vista. En sentir una bateria,guitarra o estil vocal pots relacionar directament amb una altra banda. Nosaltres sempre volem utilitzar referències,i no ésque intentem copiar a ningú o alguna cosa semblant. Simplementtens influències que de vegades es noten molt. Com algunes persones que diuen que alguns riffs de "Monster" els recorden Mountain.Especialment alguns riffs de Gene Simmons, es pot sentir la influència de Mountain. Geneva ser absolutament influenciat per Mountain quan estava creixent.

 RMS: Quan vaig parlar amb tu en sortir "Sonic Boom", encara que estaves orgullós del teu debut com cantant en una cançó nova/ original de KISS amb "All Forthe Glory", em vas dir que realment preferies la versió de mode la cançó, amb Paul cantant. Penses que "All For the Love of Rock and Roll" encaixava millor amb tu, vocalment?

Eric Singer:  Absolutament! Òbviament, aquesta cançó és una mica diferent a la resta de cançons del disc. Estilísticament, està mésa la família de"Hot Legs" de RodStewart,  ja que el meu enfocament en cantar sempre ha estat més en aquesta línia. No estic dient que sono com Rod Stewart, perquè no sono per res com ell,  però la meva influència d'estil vocal, tonalitat i enfocament s'acosta a aquest estil de música. "All For the Love of Rock and Roll" em va semblar una cançó genial, però mai em vaig sentir 100% còmode amb aquest estil vocal. Perquè la vaig escoltar,i em vaig sentira mi mateix cantant i vaig pensar "és una cançó genial, però aquesta no és la manera com jo la cantaria si escrivís jo mateix la melodia vocal." És més de la manera com Paul la cantaria, cosa que té sentit, ja que Paul va escriure la cançó.Recordo que quan Paul va presentar la guia vocal vaig pensar que sonava millor cantada per ell. Ull,  jo sóc sempre hipercrítici massa dur amb mi mateix perquè mai m'he acostumat a sentir-me cantar,quan em sento dic "Sí, m'agrada això." Però diria que "All For the Love of Rock and Roll" està més alineada amb la meva manera de cantar i la manera com realment canto.

També ocupem més temps a tallar la meva veu aquesta vegada. En entrar a estudi, la vaig cantar moltes vegades, i després Paul va dir "Entrai canta de nou". I jo vaig dir, "de debò?" Ja l'havia cantant 5 vegades el dia anterior i 5 vegades tres dies abans d'això. I després em vaig adonar del que Paul estava fent, estava intentant que em sentís més còmode amb la cançó. Realment volia que estigués còmode amb ella i la visqués. Així que me la va fer cantar diverses vegades, per això. Puc dir que després de cantar diverses vegades, en la versió final em sentia més còmode amb ella. Vaig ser capaç de fer alguna cosa més en algunes línies. Després d'una estona, realment sabia el que estava cantant, sabia com voliacantar i després va serqüestió d'entrar i cantar-la.



RMS: Com respons alsque diuen que "All For the Love of Rock and Roll" és només un intent d'imitar o copiar una cançó de Peter Criss?
Eric Singer: Això és així John, tinc 54 anys i així és com canto. Aquest tipus de comentaris vénen de la mateixa gent que qüestiona per què toco la bateria de certa manera. Saps què? Jo toco per a la cançó i toco per a la banda. És per el primer que toco. No permi mateix, no per agradar a un bateria de l'audiència. Toco per agradar a la cançó i a la banda, i al que la banda fa en aquest format. Sempre li dic a la gent que escolti "MTV Unplugged".Aquest és el millor exemple que mostra d'on vinc, com baterista i cantant en KISS. Vaig tocar amb molta simplicitat, molt directe, més proper a l'enfocament del KISS dels principis, a aquests arranjaments i aquest estil de cançons. Vaig fer l'esforç conscient, a partir d'aquest punt, de tocar més simple. Així queem sembla interessant que en tornar a la banda el 2001, de sobte, només perquè portava maquillatge, la gent va començar a preguntar "Per què Eric toca més simple? Li estan dient que imiti Peter Criss. "Perquè consti, Gene i Paul, MAI, NI UN COP, em van dir que toqui com PeterCriss. MAI!

RMS:Parlant de Peter Criss, Peter recentment va llançar el seu llibre, "Makeupto Breakup." Té bastants comentaris negatius sobre cada membre de KISS, passat o present, excepte Bruce Kulick. Volia donar-te l'oportunitat de respondreals comentaris que va fer sobretu, ja queet va cridar "empipador" i assegura que la història que explica que vas ser tu qui va suggerir que Peter toqués a la KISS Konvention de Los Angeles el 1995 és falsa.

Eric Singer: Això é sgraciós perquè no és falsa. Quan va passar això el 1995, Gene em va preguntar "Eric, Peter Criss vol venir a l'exposició i portar a la seva filla. Tenés algun problema amb això? I realment vaig ser jo qui va dir"L'haurieu de fer pujar a tocar". Posem-lo d'aquesta manera, Peter no emc oneix. Ens hem trobat un parell de vegades a través dels anys i literalment ha estat "Hola, què tal?". Excepte quan vam fer el "MTV Unplugged,"que vam estar junts en els assajos, aquella setmana. A part de això, Peter no em coneix. no coneix el meu caràcter. no sap quin tipus de persona sóc. Si vol prendre-s'ho així, per mi bé. És la seva prerrogativa. no tinc rescontra ell, a mino m'ha fetres en l'aspecte personal . Puc tenir les meves pròpies opinions sobre ell com baterista, o sobre com s'ha manejat en la vida, i potser estigui o no d'acord amb tot, però realment, és un tema entre Peter i Gene & Paul.

Per alguna raó Peter realment odia Tommy Thayer. Per què? No ho sé. Tot el que Tommy ha fet ha estat intentar ajudar al tio. Quan Peter va tornar a la banda al principi, per a la Reunion, va ser Tommy qui es va asseure en una sala amb ell i Ace a ensenyar-li les cançons, treballant les rutines, fins i tot abans que s'ajuntessin amb Gene i Paul. Va invertir temps en ajudar al tio, i ara per alguna raó, ell té tot aquest verí cap Tommy, no sé de què ve.

El trist és que els fans a qui els agrada una persona en particular, o un membre en particular de la banda, creuran tot el que digui aquesta persona, sigui cert o no. Cal recordar que aquesta és l'oportunitat de Peter d'aconseguir cridar l'atenció. Perquè realment no ha fet molt des que va sortir de KISS. Òbviament, Peter té el seu punt de vista del temps que va estaren KISS, de les seves experiències, del que sent sobre el seu temps a la banda i de tots els músics que són part.

Crec que al final el millor és manejar-se amb ètica. Tots hem tingut coses bones i coses dolentes en la vida. Moltes vegades quan les coses no surten com volem, és comprensible que la gent es torni negativa, amarga, o cínica sobre alguna cosa, peròcom diuen "el temps ho curatot" i jo crec que és veritat. Espero que tots arribem a aquest punt en la vida en què mirem enrere a les nostres experiències i intentemrecordar el positiu i les millors coses, en lloc del negatiu i el dolent d'elles. És clar que ens afecta el que passi en una situació determinada però triem conscientment com volem manejar aquestes experiències. Si volem convertir-les en experiències d'aprenentatge i poder mirar enrere als nostres èxits i les coses que hem fet a les nostres vides, potser puguem somriure, jo espero que TOTS siguem capaços de fer això. Se suposa que hem d'aprendre de la vida i de les nostres experiències. Crec que tots els que alguna vegada van estar involucrats en KISS han tingut experiències extraordinàries de les que haurien d'estar orgullosos, i somriure en mirar enrere.



Font: http://www.rockmusicstar.com/kissericsinger/

Traducció: Romina, KISS ARMY CATALUNYA