Presentació oficial de KISS ARMY CATALUNYA

Crònica pre-concert:

Comencem el dia (Xarly i els seus acompanyants, Pitu i Magre) sortint de la costa brava direcció Bellvitge, on havia quedat amb les bandes per menjar ... desprès d'unes quantes cerveses, van començar a arribar els membres de KISS OF DEATH juntament amb els SIMM!

Després d'un gran dinar ens vam anar a carregar la furgoneta amb tot el material necessari per fer gaudir a tots els assistents, desprès ens vam anar direcció la sala Mephisto, cadascun a la seva, nosaltres a muntar l'estand de KISS ARMY CATALUNYA, les bandes al liooo! jejejeje

Col · loquem totes les xapes al seu lloc i preparem els folis per fer-se socis de l'armada catalana ...

 

Pitu meu millor kolega i millor persona al costat del gran Ace Shuffle!

Crònica de Kiss of Death + Simm (Mephisto, Barcelona, ​​05 de novembre de 2011)

Quantes vegades pots gaudir d'un dia purament Kiss a l'any? Doncs justament aquest dia es van alinear els astres per donar-nos no només un concertàs, sinó que a més va servir per ajuntar als Kisseros Catalans i altres germans de tota espanya en una nit que recordarem per molt de temps per diversos motius: primer, perquè Kiss Army Catalunya presentava en el món amb una festa de luxe i per més inri amb la banda que més recorda a la més calenta del món i segon perquè l'ambient que es va respirar en aquesta sala va ser el més autèntic (cares pintades, ganes de festa i respecte ).
Vaja, que ni la pluja va poder aigualir-nos la festa (i això que més d'un va arribar fet una sopa a Mephisto inclòs jo ... jaja).
Va ser arribar, saludar a tots els coneguts que esperaven allà (amb les seves respectives cerveses empunyades) i apagar els llums d'ambient. Allò començava a gestar i es notava que havia ganes.
Sense un àpex de vergonya, van sortir Simm a donar-ho tot. Una mica de fum per a l'espectacle ja menjar-se l'escenari. No van defraudar, van obrir xou amb New Life, un tall potent, enganxós i "singleero" que pot arribar realment lluny.
Van seguir Virgin woman (la lletra és una mica polèmica), Bad lucky i Keep it alive, tot en clau hard-rock californià de la Old School.
Molt encertat i ben portat al seu terreny el We do't Celebrate sundays dels Hardcore Superstar, va ser una grata sorpresa de part d'aquests xavals (que per llavors ja tenien el públic calenta) per animar més la cosa amb covers i no va ser l' únic.
Van continuar amb una de les seves, Wild Pig (no confondre amb war pigs de Sabbath ...). És una espècie de rap-metall amb parafernàlia de gorres i altres coses que no vaig acabar encaixar.
Era el torn d'una de les meves favorites d'aquesta banda: Same Old Shit (juntament amb New Life, del millor que es pot escoltar avui en dia del hard-rock nacional)
Blitzkrieg bop va ser el següent cover i com no podia ser menys, també la van brodar donant-li aquest ritme clàssic amb el qual aquests nois et deixen amb la boca oberta.
You make the night shine va ser l'encarregada de donar-li el toc seriós i més profund a la magnífica actuació. Es tracta d'un tema amb un aire molt western, mitjos temps, melodies del sud i un so que et fa costat des de la primera nota.
Per acabar, Sweet legs en el qual es va agrair el gest de complicitat als Kiss, quan en els últims compassos van treure una guitarra i la estampar després d'un parell d'intents (espero que Miki, el cantant, es trobi bé perquè es autopropinó un guitarra en el front de molt de compte, jaja).
Es van retirar de l'escenari però no van trigar a tornar a aparèixer després que la sala els demanés una altra per rematar la feina i així va ser, van saltar de nou per tocar la seva última versió,
aquesta vegada un clàssic dels de tota la vida: We Will Rock You en la seva versió més hard com colofó ​​a una actuació que aquests músics van dur a terme magníficament. Van mostrar els seus calçotets serigrafiats a mà amb el nom de la banda i es van retirar davant els aplaudiments d'un Mephisto amb ganes de molt rock.
Un parell de litres de cervesa després i ja amb la sala com una olla a pressió va arribar la banda més calenta de Barcelona.
Darrere del fum es començaven a intuir unes botes i vestits molt familiars. La gent ja estava lliurada des del començament ...
Psyco circus estava sonant perfecta i ja teníem el que volíem, podíem esgargamellar a cantar durant una bona estona perquè el que venia era una allau de grans temes.
Shout it out loud, Strutt i Deuce ens van portar directament al passat, ningú estava veient una banda tribut, sinó una banda amb una posada en escena, una sonoritat i una arpa pròpies del que són: Kiss.
Van continuar amb Heavens on fire I ¡COLD GIN! Realment espectacular la manera que executen el segon, va ser un dels moments àlgids de la nit.
Love gun per seguir deixant ben alt el pavelló i Crazy Crazy Nights com el que estava sent.
Dr.love, perfectament duta a terme per la rèplica gegant de Simmons i Firehouse (amb gorra de bomber inclòs) per Jordi Stanley.C'mon and love deixava pas a un autèntic gran tema del mestre Frehley executada pel senyor Ace Shuffle amb gran classe (zizeñó) i trencant el coll als que estàvem deixant-nos la pell a primera fila.Moment de descans després de tot la pujada amb Beth (es va agrair), cantada com no podia ser d'altra manera per la seva bateria Joan en possessió d'adolescent enamorat, molt convincent sobre el que deia. Personalment, crec amb una mica d'humor és la millor manera d'encarar aquest tema.
El que venia ara ja era gros, God of thunder va sonar com un tro (a que és enginyosa la comparació?) I I was made for loving you, com és habitual, cada vegada que sona, va posar la gent a botar.
Nothing to lose i Got to choose van tornar a posar al seu lloc les coses per donar pas al xou de Darthmarcus Simmons (amb les seves llums verds seva sang i tot això que és necessari per a un xou de Kiss) en obrir I love it loud.
El van seguir dos grans temes i molt diferents. Primer torn per Lick it up i el seu aire vuitanta, i després, ni més ni menys, la meva favorita de la nit, Black Diamond, aquesta vegada van estar per treure el barret. Aquella crec que va ser la vegada que em vaig adonar del grans que eren aquests senyors i els seus aparells (jaja). Bromes a part, van sonar de luxe i
convèncer que són uns músics excel · lents, poques bandes s'atreveixen amb aquest tema per la seva complexitat.Detroit Rock City va tenir algun que altre problema per arrencar, però com no podia ser d'altra manera, acabo per deixar-nos extasiats davant la grandesa del tema.
Arribava el final i ja s'intuïa el que tocava, festa amb Rock and roll all night i tots contents amb la gran nit viscuda a la ciutat comtal entre amics, gresca i boníssim rock.
Destacar sobretot la bona organització d'això i agrair als que llegeixin els meus deliris.
Kc Seignour SynistradXarly(Kiss Army Catalunya)Fotos: Elena Vilà i el meu mobil